Els quioscos són més que un espai on comprar el diari. Hi busquem revistes, llibres, còmics i cromos. Són una plaça pública on informació i entreteniment passen de mà en mà.

Abans del Mundial, hi he vist mainada, mares i pares, àvies i avis, i també col·leccionistes, preguntant pels sobres de cromos de Panini i sortint-ne sense cap paquet. Mans buides, sí, però amb la il·lusió intacta de tornar-hi l’endemà, per si n’han reposat. Feia temps que un trosset de paper no provocava tanta expectació.

Ara la pilota roda als estadis, però tinc clar que aquest Mundial havia començat abans: quan van aparèixer els àlbums, quan es van obrir els primers sobres i quan els repetits es van convertir en una moneda pròpia. Aquest el tinc, aquest em falta, aquest te’l canvio.

"Canvien els noms, els preus, les marques i la manera de comprar-los, però el gest continua sent el mateix: estripar el sobre i confiar que la sort hi sigui. En plena era digital, els cromos encara obliguen a esperar, parlar, negociar i compartir"

Els cromos tenen aquesta virtut estranya: fan que el temps no passi del tot. Qui avui busca Lamine Yamal, Messi o Mbappé no és tan diferent de qui guardava les col·leccions de Chocolates Torras, amb aquells viatges il·lustrats pel món; de qui recorda el Barça de Cruyff enganxat a l’àlbum, o de qui va omplir amb paciència les papallones de Panrico.

Canvien els noms, els preus, les marques i la manera de comprar-los, però el gest continua sent el mateix: estripar el sobre i confiar que la sort hi sigui. En plena era digital, els cromos encara obliguen a esperar, parlar, negociar i compartir. I aquí hi ha bona part del seu encant.

Hi ha aficions que uneixen generacions. El futbol ho fa. Els cromos també. I quan tots dos es troben, el resultat és aquest: persones perseguint un trosset de paper com si fos un bocí de felicitat.