Que Heartstopper es convertís en fenomen cultural de la nit al dia va ser una sorpresa només relativa. D’entrada, tenia com a públic potencial els molts lectors del webcòmic d’Alice Oseman (després convertit en novel·les gràfiques) que la seva pròpia autora adaptava com a sèrie. I la proposta de Netflix era el que el món o més concretament la joventut LGTBI feia temps que necessitava: un relat iniciàtic sobre sexualitat no normativa en què imperés l’optimisme radical de què parla Dua Lipa i els personatges poguessin ser violentament feliços a través de l’amor, com ho era Björk en aquell clàssic dance-pop dels 90.

A la primera temporada assistíem a l’inici de l’idil·li entre dos alumnes ben diferents de l’escola de nois Truham: el prim i nerviós (però, alhora, segur de si mateix) Charlie Spring (Joe Locke), que l’any anterior va patir bullying quan es va saber que era gai, i l’estrella de l’equip de rugbi Nicholas Nelson (Kit Connor, que ha passat a rodar amb Alex Garland i Andrew Haigh), en un curs superior i a priori només interessat en les noies.

D’altra banda, Oseman va saber expandir el seu propi món, afegir-hi subtrames i donar més cos a personatges com la Tara (Corinna Brown) i la seva nòvia Darcy (Kizzy Edgell), o la parella finalment formada pel Tao (William Tao) i la jove trans Elle (Yasmin Finney), la lluita dels quals ha tingut reflex en la realitat de l’actriu que l’encarna. Heartstopper no és només el Charlie i el Nick, sinó l’aventura d’un seguit de personatges que donen compte de la diversitat sexual, de gènere i racial que hi ha a la societat i a la qual s’ha de deixar existir.

"L’homofòbia, el bullying o els problemes de salut mental són reals", ens deia Oseman en una entrevista concedida a aquest diari el 2022, quan la sèrie va causar sensació des del primer moment. "Però també ho són l’amistat i la felicitat". Diversos grups d’amics més o menys diferenciats es fonien en un de sol durant la segona temporada, la d’aquella climàtica escapada a París. A la tercera van arribar uns quants moments de sorpresa: s’accentuaven els problemes alimentaris del Charlie, i el Nick es veia desbordat per la situació. La pel·lícula de tancament, Heartstopper forever (que s’estrena avui a Netflix), i l’acabat de publicar sisè volum del còmic també situen els amants en una situació complicada. El Nick es prepara per deixar l’institut i començar els estudis universitaris a Leeds, a cinc hores amb cotxe de la localitat ficcional de Kent (Anglaterra), on té lloc la història. ¿Es pot sobreviure romànticament a aquestes distàncies? El dubte genera discussions, recaigudes de salut i una llacuna de comunicació que sembla difícil de resoldre.

Aquest llargmetratge és fidel a l’essència de la sèrie, i té una mica (o molt) d’episodi molt llarg: ni més ni menys que 114 minuts seguits de Heartstopper. El director Wash Westmoreland (Collette, una pel·lícula a la qual es fa una petita picada d’ullet) respecta les idees visuals proposades a la sèrie per Euros Lyn (Black mirror), que alhora estan generalment inspirades en les fluides vinyetes d’Oseman. Fulles seques, flocs de neu o lleus guspires animades continuen irrompent a la imatge real amb naturalitat. En l’apartat musical, Deptford Goth, Billie Eilish o Sufjan Stevens, als crèdits finals amb With my whole heart: "Et salvaré/ et salvaré de la teva tristesa/ t’estimaré, estimat/ fins i tot encara que no existeixi el demà".

Kit Connor (Nick) i Joe Locke (Charlie), a ‘Heartstopper forever’.