El primer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) després de la condemna a 24 anys de presó de l’exministre José Luis Ábalos pel cas mascaretes no només no reflecteix cap erosió en les expectatives del PSOE, sinó que mostra com els socialistes amplien l’avantatge sobre un PP a la baixa. El sondeig també arriba després de la imputació de la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i del director adjunt operatiu (DAO) de l’institut armat, Manuel Llamas, en el marc del cas Leire Díez. En concret, la distància entre socialistes i populars ha augmentat de 4,2 a 7,9 punts l’últim mes malgrat el degoteig d’informacions sobre les diferents causes judicials que afecten el PSOE o l’entorn del mateix president del Govern, Pedro Sánchez.

Segons el CIS, Sánchez guanyaria les eleccions amb el 33% dels vots, 1,7 punts més que al juny, quan la diferència entre els dos principals partits es va reduir a la menor distància de l’últim any. Alberto Núñez Feijóo, s’ha enredat l’últim mes amb algunes propostes que han generat controvèrsia, com les baixes laborals, perd dos punts respecte a l’anterior baròmetre i es quedaria en el 25,1% dels sufragis.

L’estudi es va realitzar entre l’1 i el 6 de juliol sobre una mostra de 4.020 entrevistes, coincidint amb la investidura del president andalús, Juanma Moreno, després de pactar amb Vox, formació que perdria mig punt, mentre que el PSOE puja 1,7 punts.

Per la seva banda, Sumar baixa tres dècimes en estimació de vot fins a un suport del 6,1%, mentre que ERC puja vuit dècimes (fins al 2,7%) i S’ha Acabat la Festa supera Podem a l’aconseguir set dècimes més, que deixen la formació amb un 2,6%, una dècima per sobre dels morats.

Va ser el 22 de juny quan el Tribunal Suprem va condemnar Ábalos a 24 anys de presó i al seu exassessor Koldo García a 19 per delictes d’organització criminal, suborn, malversació i tràfic d’influències, mentre que a l’empresari Víctor de Aldama li va aplicar l’atenuant de col·laboració amb la Justícia i va reduir la pena a 4 anys i 6 mesos de presó per delictes d’organització criminal i suborn.

I ja al juliol, mentre el CIS feia el treball de camp per al baròmetre, va arribar la imputació de la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i el DAO, Manuel Llamas, per la seva implicació en el cas Leire, la coneguda com a ‘lampista’ socialista que hauria maniobrat per frenar les causes judicials contra els socialistes.

Arran de la condemna a Ábalos, el PP va aprofitar per portar a l’últim ple ordinari del Congrés una moció políticament no vinculant, però que va tirar endavant amb el suport de Vox i Junts, en la qual s’instava al president Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança o a dimitir pels escàndols de corrupció que afecten el seu entorn polític i familiar.

Dos dies després, Sánchez, que insisteix que les eleccions generals seran el 2027, va rebre un reconeixement del comitè federal del PSOE, en una reunió en la qual les úniques veus discordants van ser les del president castellanomanxec, Emiliano García Page, i la de l’alcaldessa de Palència, Miriam Andrés.

En el marc de la investigació a la dona de Sánchez, Begoña Gómez, el substitut del jutge Juan Carlos Peinado, que instrueix el cas i va treure el passaport a la investigada, va permetre a Gómez viatjar a Londres per acudir a la graduació d’una de les seves filles, però no a la cimera de l’OTAN a Ankara.

A principis de juliol també va saltar al debat polític la suposada "enginyeria electoral" que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va atribuir al Govern per l’anomenada llei de nets, una disposició addicional de la llei de memòria democràtica que va permetre sol·licitar, fins a l’octubre del 2025, la nacionalitat a fills i nets d’espanyols que van perdre o hi van renunciar a conseqüència de l’exili per motius polítics o per casar-se amb estrangers abans de la Constitució de 1978.