David Sánchez ha estat condemnat per l’Audiència Provincial de Badajoz a nou anys d’inhabilitació per la seva contractació a la Diputació de Badajoz l’any 2017. A més, Miguel Ángel Gallardo, president de la institució provincial en aquell moment i exsecretari general del PSOE extremeny fins al desembre passat, ha estat igualment condemnat a nou anys d’inhabilitació.
David Sánchez ha estat condemnat per l’Audiència Provincial de Badajoz a nou anys d’inhabilitació per la seva contractació a la Diputació de Badajoz l’any 2017. A més, Miguel Ángel Gallardo, president de la institució provincial en aquell moment i exsecretari general del PSOE extremeny fins al desembre passat, ha estat igualment condemnat a nou anys d’inhabilitació.
La sentència s’ha donat a conèixer aquest dimarts al matí i afecta també nou investigats més, entre càrrecs públics i treballadors de la Diputació. Els onze processats es van asseure al banc dels acusats del 28 de maig al 9 de juny pels delictes de prevaricació administrativa i tràfic d’influències. Els magistrats han determinat que tots els processats siguin condemnats.
Inici del cas David SánchezAmb aquesta sentència es posa fi, tot i que hi ha recursos, a un procés que va arrencar fa més de dos anys, el juny del 2024. La instrucció de la causa va començar quan Beatriz Biedma, al capdavant del Jutjat d’Instrucció número 3 de Badajoz, va obrir diligències després d’admetre la denúncia de Manos Limpias. Aquesta es dirigia contra David Sánchez i Miguel Ángel Gallardo, llavors president de la Diputació de Badajoz, i contra el cap del Servei de Suport Jurídic i Inspecció de l’Àrea de Recursos Humans de la Diputació, Alejandro Cardenal. La investigació es va obrir per presumptes delictes de malversació, prevaricació, tràfic d’influències i delictes contra l’Administració i la Hisenda Pública.
Manos Limpias afirmava que el germà del president del Govern cobrava un sou públic per part de la institució provincial sense acudir regularment al seu lloc de treball. A més, també assegurava que residia a Portugal i que no havia exercit de manera efectiva les funcions musicals que requeria el càrrec.
La investigacióUna vegada oberta aquesta causa, la jutgessa va demanar documentació a la Diputació per acarar els aspectes que recollia la denúncia. Entre altres documents, va reclamar el contracte de David Sánchez. El juliol del 2024, la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va intervenir a la seu de l’esmentada institució per obtenir més documentació i els correus electrònics entre aquells que havien intervingut en la contractació de Sánchez, així com informació sobre l’acompliment de les seves funcions en el càrrec. Llavors, la investigació se centrava en dos grans blocs: la contractació i l’acompliment de les funcions al lloc i, d’altra banda, les sospites sobre el patrimoni i la residència fiscal del principal protagonista de la causa.
Un dels elements de la denúncia era la suposada existència d’1,4 milions d’euros en accions del BBVA. Aquesta línia va anar perdent força durant la instrucció perquè l’UCO no va trobar evidències de la xifra. Aquest punt és important perquè l’objecte de la causa va anar evolucionant des de les sospites inicials sobre el patrimoni, l’absentisme i els assumptes fiscals cap als aspectes pels quals sí que s’ha celebrat el judici: si la plaça es va crear i dissenyar a mida per al germà de Pedro Sánchez i si en aquest procés hi va haver tràfic d’influències o prevaricació administrativa.
Transformació de la instrucció el 2025Amb aquesta evolució de la causa, la magistrada Biedma va transformar l’abril del 2025 la instrucció i va processar les onze persones que s’han assegut al banc dels acusats a l’Audiència Provincial de Badajoz. A més de David Sánchez i Miguel Ángel Gallardo, va incloure Luis María Carrero (exassessor de Moncloa i amic de Sánchez que va ser contractat per la Diputació); Ricardo Cabezas, diputat de Cultura; Elisa Moriano, exdirectora de l’Àrea de Cultura de la institució; Cristina Núñez, exdiputada de Cultura; Juana Cinta Calderón, exdirectora de l’Àrea de Recursos Humans i Règim Interior; Félix González, funcionari de la Diputació; Emilia Parejo, exdirectora de Cultura; Francisco Martos, exdiputat de Cultura i actual alcalde de Castuera, i Manuel Candalija, director de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Badajoz.
L’Audiència Provincial de Badajoz va confirmar el processament després de rebre alguns recursos per part dels acusats. Aquests van ser desestimats per la sala. Alhora, l’Audiència va assenyalar que hi havia prou indicis per continuar amb el procediment, tot i que va advertir que un "dubte raonable" podia acabar en una sentència absolutòria. Per la seva banda, el Ministeri Fiscal va sol·licitar l’arxivament de la causa en no apreciar delictes i considerar que la investigació estava sustentada en "conjectures".
El judiciEl judici va arrencar a l’Audiència Provincial de Badajoz el 28 de maig del 2026. En vuit sessions, algunes de maratonianes, van passar per la sala més de 40 persones entre testimonis i pèrits. A més d’aquestes declaracions, els onze acusats també van declarar al final del procés responent a les preguntes dels seus advocats.
En el judici hi van acudir set acusacions populars. A Manos Limpias s’hi van afegir Hazte Oír, Vox, PP, Liberum, Iustitia Europa i la Fundació Advocats Cristians. Durant les diferents sessions, les acusacions van sostenir la tesi de la creació del lloc "a mida" per a David Sánchez, que el procés de selecció va ser simulat i que no es van controlar les seves absències del lloc de treball.
La Fiscalia i les defenses van mantenir la seva petició d’absolució perquè consideraven que no hi havia prou proves de delicte. La fiscal va demanar en les conclusions finals l’absolució en considerar que ni la instrucció ni el judici havien pogut acreditar evidències que desvirtuessin la presumpció d’innocència.
El judici va quedar vist per a sentència el 9 de juny. En aquella última sessió, el germà del president no va fer ús del dret a l’última paraula. Gallardo sí que hi va intervenir i va denunciar el "judici mediàtic paral·lel" que havia estat vivint durant aquells dos anys. A més, va assenyalar que ell i la resta d’acusats ja havien estat "condemnats socialment".
Amb aquesta decisió de l’Audiència Provincial es posa fi temporalment al periple judicial que va arrencar dos anys enrere i que pot ser que no acabi aquí. La sentència de la sala es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura. De moment, cap de les parts implicades no s’ha pronunciat sobre aquesta resolució.