La Seguretat Social tan sensible a la urgència i tan poc a la patologia, potser no tan greu, però que posa en perill el benestar i l’autonomia de les persones.

Fa uns mesos vaig haver de patir 6 mesos de mal -amb tot el que això comporta d’inactivitat, aïllament social...- per la tardança d’una intervenció terapèutica que va durar 10 minuts, va precisar dues persones per dur-se a terme i un ecógraf. Patètic.

Ara ja fa un mes i mig que esper cita per a una prova radiològica molt corrent per un problema de salut que també me suposa passar moltes hores a casa. Inadmissible.

I si, tenc una assegurança mèdica, caríssima i que el sistema m’ha imposat; la Seguretat Social.

Sóc professional sanitari i veig amb tristesa com el sistema descuida l’àmbit de la prevenció, el que afavoreix el benestar de les persones i el principal que contribueix a la sostenibilitat del sistema.

El «prevenir mejor que curar» segueix molt vigent.