La industrialització va comportar el treball a preu fet i llargues jornades laborals sis dies de la setmana i, més tard, el treball nocturn. En conseqüència, el temps destinat al descans i a l’oci era molt reduït i va ser una necessitat demanada constantment, primer per les societats obreres i, més tard, pels sindicats obrers.

Un dels espais d’oci més freqüentats pels manresans del segle XIX era el riu. Formava part de la vida diària de molta gent que treballava en les nombroses fàbriques que s’anaven instal·lant a la seva riba i alguns dels principals camins i carreteres arribaven de l’altra banda del riu. Manresa vivia de cara al riu i, probablement per aquesta raó, el primer passeig que es va fer a la ciutat va ser el Passeig del Riu. El baró de Maldà va escriure després de visitar-lo: «Es recte, ample y pla, a la vora del riuCardener, y divertit que-ens fou ab tanta gent de tota classe, edat y sexo».

Aprofitant la plataforma plana de la primera terrassa del marge esquerre del riu es va urbanitzar aquest espai amb un passeig que anava des de les passeres de Sant Francesc -faltaven molts anys per construir el pont- fins al Pont Vell. El Passeig del Riu es va inaugurar el 1859, el mateix any que el tren arribava la ciutat i al cap de poc temps s’hi van plantar arbres. Molt aviat la gent hi va anar a passejar i s’hi van fer diversos actes com fires de bestiar de pota partida, vaques, cabres, xais. També jocs, fontades i concursos de pesca i, sobretot, anar-hi a banyar-se.

El riu, els canals i rescloses de les fàbriques i les diferents rieres de les contrades més properes com el gorg de la Casa Nova de la riera de Cornet; els gorgs Blau, de les Escaletes i de l’Esparver a la riera de Rajadell; la riera de Joncadella i el gorg Negre de la riera Sant Esteve eren espais molt freqüentats per manresans a l’estiu.

Les ordenances, normatives i altres disposicions a partir del segle XIX regulaven l’espai, la segregació i el comportament moral de la gent que es volia banyar.

Una de les primeres disposicions sobre el tema fou un Ban publicat pel Corregidor de Manresa entre 1828 i 1834, Antonio Cano de Orbaneja, que en l’article 28 especificava que: «Se prohibe el que se pueda nadar desde el parage llamado Gorch dels Guixers hasta la hermita de San Pablo que no hayan dado las nueve de la noche, bajo la multa de cuatro pesetas». O sigui que només es permetia el bany a la nit.

Les Ordenances Municipals de 1852 ampliaven els llocs del bany, tot diferenciant sexes. Estava prohibit que els menors de catorze anys es banyessin sols i havien d’anar acompanyats dels seus pares o d’una persona que se’n fes responsable. Així mateix, estava prohibit que es banyessin junts persones de sexe diferents. Les dones es podien banyar de la Font del Coma (aproximadament a l’actual parc Josep Vidal) riu amunt mentre que els homes ho podien fer a partir del «puente de madera –actual pont de Sant Francesc- para abajo exceptuando el Gorch del Guixes, Bullidó, Santa Maria y Rocas de San Pablo en los cuales à nadie es permtido bañarse por las frecuentes desgracias que en ellas se ha experimentado».

La tropa també es banyava al riu. Aquest fet comportava conflictes com podem veure en una carta que l’alcalde adreça al Comandant Militar de la caserna del Carme el 4 de juliol de 1850 en la qual es queixa del comportament de part de la tropa doncs «salen a bañarse de dia a los sitios públicos del rio Cardoner y particularmente en las immediaciones de este, donde las mugeres acostumbran a lavar la ropa, faltando aquellos al decoro que se debe a la moral pública y al decoro debido a las personas que frecuentan los paseos públicos del indicado río (...) se prohiba bañarse de dia hasta que haya dado el toque de la primera oración».

Sembla que, malgrat les ordenances, la gent no complia massa la prohibició de banyar-se a determinats indrets i en determinades hores perquè trobem als anys setanta del segle XIX que els diaris parlen que la gent es banyava a la tarda i capvespre, que era un moment en què moltes famílies anaven a passejar pel Passeig del Riu i es veien obligades a presenciar escenes poc edificants (alguns es banyaven «amb la indumentària d’Adam quan encara no havia pecat») mentre passejaven des del pont de Sant Francesc fins a la font de Sant Pau.

Una altra forma d’oci era anar a berenar i a prendre la fresca a alguna de les fonts que hi havia al costat del riu, com la font del Quirze, de la giratòria, de sant Pau o de sant Marc i moltes altres fonts de dins la ciutat i el regadiu. Més endavant, durant els mesos d’estiu, es van instal·lar algunes guinguetes.

També era freqüent anar a pescar i es van crear de forma lliure algunes agrupacions de pesca que més endavant es van constituir en la Societat Recreativa de Caçadors i Pescadors de Manresa a primers del segle XX. Els punts on els pescadors manresans deien que s’hi feia bona pesca era a La Cigala (on hi ha el pont petit de sant Joan), Platja del camp dels Barrets, Pont Nou, Platja dels Panyos, Roques del Gas, Roca de santa Maria, Roca del Pont Vell i Bullidor, Roques de Sant Pau i Fàbrica Vermella.

Aplec al santuari de la Salut (Viladordis) / Font: ACBG

Un altre costum dels manresans al segle XIX era en grans colles i de bon matí anar a la segona festa de Pasqua a les capelles o santuari del terme com la Salut, Joncadella, Guix, Sant Pau, Santa Caterina, Cossos Sants, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Jaume dels Comtals, Sant Iscle o Sant Ramon de can Font de la Serra. Al matí se celebraven les funcions religioses i després la gent s’escampava pel bosc on menjaven, bevien, cantaven i jugaven amb gran tabola i gatzara.

Per segona Pasqua hi havia aplecs en alguns d’aquests llocs i el 8 de setembre es feia aplec a Viladordis des de primeres hores de la matinada fins a la tarda.

Una altra diversió es va instaurar a partir de 1859 quan es va obrir la línia de Barcelona a Saragossa i al nord peninsular. La gent es va acostumar «anar a veure els trens» des del parc de la Seu. El tancament del fossar (cementiri i la urbanització de l’espai en forma de parc) va fer que moltes famílies manresanes anessin al parc les tardes dels diumenges a veure l’arribada i sortida dels trens. Era la gran novetat!

Subscriu-te per seguir llegint