La causa pels presumptes maltractaments al centre públic d’educació especial Ventijol de Blanes ha acabat adquirint un abast molt superior al que es coneixia quan el cas va sortir a la llum el 2025. La investigació dels Mossos d’Esquadra ha identificat 17 famílies amb fills presumptament afectats i, segons fonts properes al cas, les diligències apunten que no es tractaria d’episodis aïllats, sinó d’un possible “patró de conducta” que implicaria diversos professionals.

La investigació entra ara de ple en la fase judicial d'instrucció. El jutjat de Blanes començarà aquest dimecres a prendre declaració als pares dels menors afectats. Segons les mateixes fonts, posteriorment està previst que declarin els professionals del centre que van denunciar els fets i la resta de testimonis. Els investigats ho faran en una fase posterior.

La causa també haurà d’aclarir què va fallar dins del centre. Les fonts consultades assenyalen que s’investigarà si els protocols de protecció a la infància es van activar i van funcionar correctament, així com possibles responsabilitats de la direcció i d’instàncies superiors.

Els presumptes fets es remunten als anys 2024 i 2025 i afecten majoritàriament alumnes amb autisme i grans dificultats per comunicar-se.

Entre els afectats hi ha Daniel Reviriego, pare de dues nenes de 8 i 9 anys amb autisme escolaritzades al centre. No va saber que les seves filles podien ser víctimes fins al juny passat, quan els Mossos el van citar a comissaria.

“Al juny, 17 famílies del centre vam rebre una trucada dels Mossos d’Esquadra citant-nos a la comissaria de Blanes; allà ens van comunicar que els nostres fills podien haver estat víctimes de maltractaments i males pràctiques a l’escola per part de més d’un docent, però no ens van voler dir noms”, explica. En el seu cas, va interposar la denúncia el 16 de juny.

Reviriego relata que una de les seves filles hauria patit pressions en punts de dolor del palmell de la mà per obligar-la a canviar d’espai, una bufetada quan es va negar a fer una activitat i arrossegaments quan no volia baixar de l’autobús per entrar a classe.

El pare assegura que les nenes ja havien arribat anteriorment a casa amb lesions. “Moltes vegades arribaven marcades, tenien cops a l’esquena o morats”, recorda. Quan preguntava al centre què havia passat, afegeix, “em deien que havien caigut”.

Segons Reviriego, una desena de les famílies afectades han decidit no portar els fills al centre perquè "no tenim garanties que puguin estar bé". En aquest sentit, assegura que "hem anat a Inspecció d’Educació, a la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència i al Síndic de Greuges, però no hi ha cap mesura preventiva”, lamenta. Reviriego reclama més supervisió mentre s’investiguen els fets: “Hauria d’haver-hi un observador extern perquè no és un cas, són molts”.

En el seu cas, les dues filles no tenen llenguatge oral i la interrupció de les rutines també les està afectant. “Estan nervioses i no dormen a les nits, no saben què està passant”, explica.

La direcció del Ventijol assegura que no ha rebut cap comunicació del jutjat ni del Departament d’Educació que ordeni apartar cap professional.

El director del centre des de l’1 de juliol, Martí Forest (la directora anterior es va jubilar), afirma que tampoc sap quins treballadors poden estar afectats per la investigació. “No sabem qui són però, fins que no es demostri el contrari, aquí no hi ha ningú que hagi agredit ningú”, defensa.

Forest també assegura que els alumnes no queden sols amb un únic professional: “Mai hi ha hagut un docent sol amb els alumnes; sempre hi ha dues persones com a mínim”.

La causa té l’origen en els fets que van començar a denunciar professionals del Ventijol durant els anys 2024 i 2025. El Departament d’Educació va obrir a finals de juliol del 2025 un expedient informatiu al centre, mesos abans que el cas transcendís públicament.

Quan es va conèixer, el novembre passat, s’investigaven presumptes torsions de dits, estirades d’orelles, bufetades i contencions no justificades. Educació assegurava aleshores que la primera inspecció havia recollit versions contradictòries i que no havia pogut acreditar les conductes denunciades, però mantenia l’expedient obert. També havia incorporat un segon inspector i detectat “elements de millora” en la gestió del centre.

Notícies relacionades

Ara, fonts del Departament d'Educació subratllen que "tot i que en l'informe l'inspector extra no va observar indicis de maltractament, la intervenció continua i segueix viva".

Subscriu-te per seguir llegint