M’esplaio en la lectura de la crònica que una publicació fa del cas del Sr. Miquel Clos. El veí de Mataró a qui, després de molta brega i moltes gestions burocràtiques, l’Ajuntament ha acabat estimant el recurs que li estalviarà pagar prop de 2.000 euros per haver-se comportat com un ciutadà cívic, sensible a les mancances de la seva vila i, concretament, del seu carrer. Allà, el Sr. Clos va plantar cinc arbres, va restaurar dos bancs i va reparar part del paviment. Després d’anys de demanar-ho i no rebre resposta, va tirar pel dret sense tenir els permisos pertinents. L’Ajuntament explica que els 1.733 euros no suposaven una sanció, sinó el cost de restituir, de deixar l’espai públic com estava (o sigui, malament?). Que en cap cas volia ser una multa per incivisme. Negociacions i sentit comú han alliberat el Sr. Clos del pagament. Ell continua regant alguns arbres i plantes del seu carrer, atès que el rec automàtic urbà no acaba de funcionar i, amb les calorades, corren perill d’assecar-se. Ha declarat, però, que no tornarà a fer “obres” pel seu compte.

A menys de 500 metres de l’entrada a la Ciutat Esportiva de Blanes, allà on comença o acaba, segons el sentit del recorregut, el Sender Mar i Murtra, un dels Camins Locals de Blanes, si el Sr. Clos hi donés un cop d’ull, tornaria amb ganes de posar-hi una gran paperera o un petit contenidor. És el que l’Ajuntament podia haver fet fa temps. Així, els usuaris del sender (ciclistes, caminants, corredors, passejants...) no tindrien cap excusa per justificar les deixalles amb què «guarneixen» el recorregut, especialment el tram final. No és difícil trobar-hi amuntegats envasos de productes que suplementen o hidraten els esportistes: begudes isotòniques, bosses de plàstic, preparats energètics, aigua, etc. Una minoria, vull pensar, d’incívics que s’estalvien llençar aquests recipients a casa seva. Jo, per si de cas, no prendré pas cap iniciativa. Quan el civisme topa amb el rigor de l’Administració, pots sortir-ne escaldat. Cal cenyir-se, doncs, a les normatives i ordenances dels municipis, malgrat la seva lentitud d’acció i resolució. Al meu barri, un pi caigut durant els temporals de febrer segueix penjant d’un talús, una claveguera trencada durant el mateix temporal segueix abocant aigües fecals a l’exterior i el paviment d’un petit pàrquing públic porta anys i anys fent malbé els baixos dels vehicles que s’hi aturen.

A Mataró s’ha viscut un cas de civisme penalitzat, almenys durant els dos anys que ha durat el litigi i el recurs. A Blanes i a altres llocs pots trobar nombrosos exemples d’incivisme més o menys consentit. Com el que embruta carrers, places, camins, etc., palesant el baix nivell de respecte per la natura i pels altres ciutadans que hi transiten. El que ve de la mateixa Administració, obviant accions i obligacions, fins i tot urgents, és més subtil, menys estrident i no penalitzable.

En una part de la notícia sobre el Sr. Miquel Clos, l’alcalde Collboni parla d’una “aplicació rigorosa de la norma cívica a Barcelona davant nombrosos problemes de convivència detectats”. Rigor, normatives, sentit comú, civisme, incivisme, coartació i penalització de la iniciativa privada... Són elements de reflexió als quals m’ha portat la història d’un cívic ciutadà mataroní.

Subscriu-te per seguir llegint