En la fotografia de fauna, el més important no és prémer el disparador. És saber esperar. Esperar en silenci, sense fer-se notar, fins que la natura decideix regalar un instant irrepetible. Amb només 18 anys, el Jofre Cutal (Berga, 2008) ja ha après aquesta lliçó. "Em costa estar quiet, però quan surto a buscar un animal puc passar quinze hores assegut sense moure'm", assegura.

El berguedà va començar a interessar-se per la fotografia amb 7 anys i als 12 es va apuntar a l'Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis (AFTDAO), on admet que, al principi, "anava molt perdut". Va ser el fotògraf Fede Garrido qui el va introduir en la fotografia de fauna. Amb el temps, i a força d'hores, proves i errors, s'hi ha especialitzat fins al punt de guanyar diversos premis internacionals i captar escenes úniques: "On més s'aprèn és a la pràctica. Agafes la càmera, fas 5.000 fotos i, al final, potser n'hi ha una que t'agrada una mica", explica.

La fotografia li ha permès unir les seves dues grans passions: la natura i la imatge. "Un dia vaig agafar una càmera que hi havia per casa i vaig començar a fotografiar tot allò que em cridava l'atenció", recorda. Des de petit, diu, sempre ha sentit fascinació pels animals: "Crec que és important conèixer la biodiversitat que tenim". Amb els anys, però, també s'ha convertit en un refugi: "És el meu espai personal, on em sento bé i desconnecto".

Mentre conversem, caminem pels voltants de l'Estany de Graugés. Entre pregunta i pregunta, gairebé sense adonar-se'n, aixeca la càmera una vegada i una altra. Detecta moviments imperceptibles, busca la millor llum i dispara. En pocs minuts captura imatges que la majoria de les persones ni tan sols haurien arribat a veure. Però ell sempre en vol més: "Soc molt perfeccionista; mai em conformo. Vull ensenyar la realitat des d'un altre punt de vista i millorar cada dia".

Potser és aquest inconformisme el que millor defineix la seva manera d'entendre la fotografia. També la constància i la paciència: "Quan fas fotografia de fauna has de tenir clar que el més probable és que tornis a casa sense la imatge que buscaves". Fa només un parell de mesos, però, va aconseguir la imatge que perseguia des de feia tres anys: una papallona Graellsia isabellae amb el cel estrellat de fons. És, fins ara, la fotografia més especial que ha fet, tant pel resultat com per les hores d'espera i preparació que hi ha al darrere.

Partint de la premissa que "l'objectiu principal de la fotografia de fauna és no molestar mai l'animal", utilitza les seves imatges per denunciar situacions que considera injustes i conscienciar sobre la necessitat de preservar la biodiversitat. "Intento posar el meu granet de sorra quan veig coses que no estan bé", explica. En aquest sentit, les xarxes socials (jofrewildlife_) —on acumula prop de 34.700 seguidors a Instagram i 18.700 a TikTok— i els concursos s'han convertit en un altaveu per donar a conèixer la seva feina i demostrar "tot el que es pot arribar a explicar amb una imatge".

El futur del Jofre, doncs, apunta lluny. El curs vinent començarà els estudis a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, un pas més cap al seu gran somni: treballar algun dia per a National Geographic. Tot i això, quan parla del demà no es fixa tant en els premis ni en el reconeixement. El que té clar és una altra cosa: "No vull deixar mai de fer fotografies".

Subscriu-te per seguir llegint